Al començament (cap al s XV), a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa. Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica . Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta.
m
Teatre
Escena d’"Una puça a l’orella”, de Georges Feydeau
© Fototeca.cat-Corel
Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.