Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa. La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos. Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari. El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la. Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets. El voleibol fou inventat als EUA el 1895, però fins el 1917 no arribà a Europa. El 1947 fou fundada a París la Fédération Internationale de Volleyball (FIVB), organisme que regeix aquesta pràctica esportiva i que al final del 1998 modificà la reglamentació vigent amb la intenció d’agilitzar els partits. Els canvis més rellevants foren la introducció d’un nou sistema de puntuació i la creació d’un nou tipus de jugador, anomenat lliure
. Fins aquesta data calia disposar del servei per a tenir opcions de puntuar, però amb l’aplicació de les noves regles totes les jugades puntuen, és a dir, l’equip que s’imposa en cada jugada suma un punt i té el servei al seu favor. Un equip guanya un set quan aconsegueix sumar 25 punts o més (abans 15) i en té dos d’avantatge sobre el contrari. En cas de jugar-se un cinquè set el guanyador serà l’equip que primer sumi 15 punts. Sempre que l’equip receptor del servei guanya un punt els seus jugadors roten les seves posicions en la pista, cap a l’esquerra, abans de posar la pilota en joc. El jugador que fa de lliure
, sempre el mateix al llarg d’un partit i vestit amb una samarreta diferent de la dels seus companys, no pot ocupar mai les posicions davanteres, que queden delimitades per una línia paral·lela a la xarxa i a 3 m d’aquesta. Cap jugador que ocupi, per torn en les rotacions, una posició defensiva pot colpejar la pilota cap el camp contrari dins de la zona d’atac que delimita la línia de 3 m. Els campionats mundials impulsats per la FIVB començaren el 1949, amb periodicitat quadriennal; els equips femenins hi participen des del 1952. Equips masculins i femenins figuraren per primera vegada en el programa olímpic el 1964. El voleibol fou introduït a l’Estat espanyol cap a la meitat dels anys cinquanta, i els anys seixanta hom començà els campionats de Copa i de Lliga. Als Països Catalans, dels equips pioners que sobresortiren en aquest esport cal esmentar l’Hispanofrancès, el Picadero, l’ACD Bombers de Barcelona, el Cornellà i el Santa Coloma, a Catalunya; el Son Amer, de Palma, i el Tormo Barberà, de Xàtiva. Posteriorment, la creació de seccions de voleibol dins dels grans clubs i la professionalització van fer minvar el protagonisme d’aquests primers clubs, molts dels quals acabaren desapareixent o essent absorbits. En les competicions internacionals, els darrers anys han dominat països com Itàlia, Rússia, Cuba i el Brasil.
m
Esport
Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol
. Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat