Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua. Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment. És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4. El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora. En aquests últims hom pot també formar el voraviu entrat , tallant cada passada de trama a curta distància dels últims fils d’ordit i entrant el cap de fil en la calada següent, el voraviu retort , en el qual hom retorça els fils de voraviu, i el voraviu amb fil auxiliar , en el qual és un fil auxiliar el que va entrant en les successives calades. Quan hom teixeix fibres sintètiques termoplàstiques el fals voraviu és obtingut per fusió del fil mitjançant una petita resistència elèctrica, que talla i solda els fils entre ells.
m
Indústria tèxtil
Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.