El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris. A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips (el xèrif, els fora de la llei, el cow-boy, els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc.) i d’arguments (el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc.) es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible (el barret vaquer, les pistoles, el saloon, el paisatge dels canyons, etc.). Bé que amb precedents literaris, com ara l’obra del novel·lista Zane Grey, fou el cinema el que donà al western una popularitat inèdita ja en una època en què el món que reflectia era històricament obsolet, i el convertí en l’epopeia nacional de l’imaginari col·lectiu nord-americà. En aquest sentit, és molt significativa l’exaltació que s’hi fa de la iniciativa individual i la llibertat, valors arrelats en la identitat nord-americana.
El gènere inclou des de produccions en les quals el predomini de l’acció imposa l’esquematisme i la simplicitat fins a visions molt més crítiques i complexes, en les quals el western esdevé una paràbola d’aspectes de la condició humana o examina els punts més foscs de l’èpica de la colonització, especialment el genocidi i la marginació dels indis, o la violència inherent a una forma de vida. El primer film fou rodat el 1903: The Great Train Robbery, dirigit per Edwin S. Porter. El 1911 Thomas Harper Ince instal·là un estudi i inicià la producció d’aquest gènere (The Lieutenant’s Last Fight, 1912). El 1929 Raoul Walsh rodà In Old Arizona, el primer western sonor. Bé que la majoria dels westerns no han resistit el pas del temps, un bon nombre són encara considerats clàssics del cinema. Cal esmentar-ne, entre d’altres, The Birth of a Nation (1915), de D.W. Griffith; The Iron Horse (1924), The Stagecoach (1939), My Darling Clementine (1946) i The Man Who Shot Liberty Valance (1962), de John Ford; The Big Trail (1930), de Raoul Walsh; Red River (1948) i Rio Bravo (1959), de Howard Hawks; Duel in the Sun (1946), de King Vidor; High Noon (1952) de Fritz Lang; Ride the High Country (1962) i The Wild Bunch (1969), de Sam Peckinpah, Little Big Man (1970), d’Arthur Penn. Alguns actors tenen una acusada identificació amb el gènere: G.M. Cooper, Tom Mix, John Wayne, Gary Cooper, Henry Fonda, etc.
A Europa, especialment a Itàlia, es desenvolupà una modalitat de westerns de baix pressupost coneguda amb el nom de spaghetti western. De qualitat sovint ínfima, pocs títols en són recordats, entre els quals Per un pugni di dollari (1964) i Il buono, il brutto, il cattiro (1967), dirigits per Sergio Leone i interpretats per Clint Eastwood. Cap a la meitat dels anys setanta el western ja era un gènere en decadència. La producció de films disminuí fins a desaparèixer, simultàniament a l’aparició de nous gèneres i la manca d’interès del públic, malgrat l’èxit d’ocasionals recreacions com ara Pale Rider (1986) i Unforgiven (1992), de Clint Eastwood, i Dances with Wolves (1989), de Kevin Costner. Malgrat no estar en auge, s’han continuat produint als EUA una sèrie d’obres sobre aquest gènere. Cal esmentar les biogràfiques Wyatt Earp (L. Kasdan, 1993), Tombstone (George Pan Cosmatos, 1993) i Geronimo (Walter Hill, 1993); Bad Girls (Jonathan Kaplan, 1994) i The Wuick and the Dead (Sam Raimi, 1995), protagonitzades per dones; Maverick (Richard Donner, 1993), Lightning Jack (Simon Wincer, 1994) i Wagon East (Peter Markle, 1994), que també es poden incloure en el gènere de la comèdia; mentre que Silent Tongue (Sam Shepard, 1992), The Last Outlaw (Geoff Murphy, 1993) i Dead Man (Jim Jarmush, 1995), rodada en blanc i negre, són drames.
A finals del segle XX, la producció de films d’aquest gènere cinematogràfic ha entrat en una clara decadència, amb escassos treballs i pocs títols rellevants, la majoria dels quals situats a la frontera d’una estricta definició del western com a gènere. Es poden esmentar Wild Bill (1995), de W. Hill, Los Locos (1997), de J.M. Vallee, Lone Star (1996), de J. Sayles, Ride with the Devil (1999), d’Ang Lee, i All the Pretty Horses (2000), de B.B. Thornton. Altres films amb components de western són The Mask of Zorro (1998), de M. Campbell, i The Hi-Lo Country (1998), de S. Frears, i les comèdies Wild Wild West (1999), de B.Sonnenfeld, i Shanghai Noon (2000), dirigida per T. Dey i protagonitzada per Jackie Chan.