El nom, que designava els rebels escocesos del s. XVII (covenant), els fou donat per llurs adversaris, els tories (tory) quan els whigs defensaven (1678) l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d’Anglaterra. Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del 1688 i del Bill of rights (1689). Defensors dels interessos de la burgesia financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic (Walpole), bé que amb William Pit el Vell s’imposà la tendència bel·licista, que impulsà l’empresa colonial a l’Índia i l’Amèrica del Nord. Contribuïren a la instauració i la consolidació de la dinastia dels Hannover, i a partir del 1714 ocuparen el poder, durant tot el s. XVIII, fora dels períodes de govern tory motivats pels intents de recuperar la prerrogativa règia per part de Jordi III. Gràcies al fracàs d’aquesta temptativa, els whigs pogueren consolidar els principis i les tradicions del règim parlamentari britànic. Debilitats per la reacció davant la Revolució Francesa, perderen el poder el 1807, però el recuperaren el 1832, i efectuaren la primera gran reforma electoral britànica. A mitjan s. XIX formaren el Liberal Party.
m
Història