Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant. Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes. Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’existència terrenal i els de les regions celestials i infernals, tres nivells que la cosmologia xamanista uneix mitjançant l' axis mundi , que pot ésser la muntanya sagrada, l’arbre del món, un pilar, l’arc de Sant Martí o altres objectes. Durant la seva funció el xaman cau en un estat de trànsit que el posa en comunicació amb determinades entitats metafísiques, amb les quals s’identifica o competeix per a poder assolir la seva tasca màgica. Entre els atributs rituals característics dels xamans hom pot esmentar el tambor, el mirall, les plomes, les màscares, les cintes de colors, etc.
m
Religió
Etnologia
Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman , ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme ).