xèrif
| xèrifa

sheriff (en)
f
m
Dret processal

A la Gran Bretanya, Irlanda del Nord i els EUA, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.

A Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord representa la corona en els diversos comtats; als EUA és elegit i no té gairebé cap funció judicial. Càrrec anglosaxó anterior a la conquesta normanda (1066), arribà a ésser l’única autoritat del comtat, sovint amb caràcter hereditari. Fixat el seu caràcter electiu (1300) i anual (1340), les seves funcions foren reestructurades pel Sheriff Act (1877) i per la reforma dels moderns County Courts (1934). Fins a l’abolició de la pena de mort (1965), fou l’encarregat d’executar-ne les sentències.