xerografia

xerografía (es), xerography (en)
f
Fotografia
Disseny i arts gràfiques

Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.

En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís. La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament: el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica. En aplicar amb pressió un paper o qualsevol altre suport electritzat positivament contra la placa, s’hi adhereixen els pigments de la placa. La resina del pigment és ablanida i enganxada sobre el suport per calor, i dóna la còpia que hom volia obtenir. Els avantatges de la xerografia consisteixen en la no-necessitat de banys i en la rapidesa del procés.