Terme, derivat del nom de José Benito Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispànic del final del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII, força influït pels artistes barrocs italians (Bernini, Borromini i altres), que es caracteritza per una exaltada combinació carregada, barreja d’elements gòtics, platerescs i barrocs.
Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, P.de Ribera, N.Tomé i els Figueroa.