Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs. La xucla vera (M.maena [vulgaris]), d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors. Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia. Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat. La xucla blanca, o gerret o gerret pàmfil (M.chryselis), d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes blaves ondulades sobre fons roig i la primera meitat de l’aleta dorsal blava, i la femella, de cos més estilitzat, és de color argentat groguenc uniforme. A l’època de la fresa es reuneixen en grans bancs sobre fons arenosos i durs. Comunes a les aigües dels Països Catalans, són objecte d’una activa pesca.
f
Ictiologia