i clorur de zinc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

clorur de zinc

ZnCl2
substantiu masculí m química inorgànica quím inorg
Sòlid cristal·lí deliqüescent, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 275°C.

Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc. És emprat en la galvanització del ferro, com a deshidratant en síntesi orgànica, preservatiu per a la fusta, desinfectant, en la preparació de ciments especials i en la indústria tèxtil.

Col·laboració: 
MPB / AMeP / EnP
Llegir més...