Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida (segles III-VII), oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú: ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, il·limitat, etern i increat. La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica; de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí. A través del zurvanisme el mazdaisme influí en el mitraisme i el maniqueisme.
m
Religions de l’Orient Mitjà