El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics: ambaixadors; enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis. L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats (inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència), a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció. És exempt de les càrregues de la seguretat social, imposts, prestacions personals i drets de duana; tots aquests privilegis i immunitats són estesos als membres de la seva família (amb la condició que no siguin nacionals de l’Estat receptor). D’altra banda, l’agent diplomàtic ha de respectar les lleis i els reglaments de l’Estat receptor, no immiscir-se en els afers interns i no exercir cap altra activitat professional o comercial en benefici personal.
f
m
Dret internacional