aigua dura

f

Química

Farmàcia

Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 + o Mg g + .

Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa. Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma. La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA.