Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes. Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres. A la cambra d’expansió, un vapor saturat és expansionat adiabàticament (ràpidament) i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat; un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no són apropiades; en aquest tipus de cambres, un dispositiu secundari dispara el sistema expansiu quan detecta l’entrada de la partícula. Un segon tipus és la cambra de difusió, ideada per A.Langsdorf el 1939, en la part inferior i la superior del volum del gas (hidrogen, generalment), garanteix que, en descendir el vapor a la zona inferior, més freda, se sobresatura; en conseqüència, no és necessari un sistema expansiu i la càmera és utilitzable contínuament. Completen la cambra de boira una càmera fotogràfica, estereoscòpica, de triple imatge o de múltiple imatge, i un sistema d’il·luminació, ambdós disparats per un detector secundari, així com un generador de camp electroestàtic, que separa les partícules i els ions no desitjats, i un imant deflector (un imant superconductor, generalment), que fa possible de determinar el moment lineal de la partícula incident a partir de la curvatura de la seva trajectòria. La primera cambra d’expansió fou construïda per C.T.R.Wilson el 1912 (cambra de Wilson) i contenia aire saturat de vapor d’aigua com a gas ionitzable. Posteriorment, hom usà cambres d’argó o de mescles d’aigua i alcohol propílic, però en l’actualitat la cambra de boira és poc usada.
f
Física