cambra de bombolles

f
Física

cambra de bombolles del CERN

© Fototeca.cat

Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.

L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes (d’un diàmetre d’uns 0,1 mm). El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida (adiabàtica), que dura només alguns mil·lisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques (amb una freqüència d’uns 100 Hz) que és disparat per un detector secundari, que també acciona un sistema d’il·luminació i les càmeres fotogràfiques o hologràfiques. Un imant superconductor deflecteix les partícules; la curvatura de les trajectòries permet de determinar llur moment lineal. Com a fluid ha estat usat el propà (a 20 atm i 60°C), mescles de propà i iodur de metil, i freons; aquestes cambres de líquids pesants són usades per a l’estudi de reaccions rares, com ara són les interaccions induïdes per neutrins. Gairebé totes les cambres de bombolles funcionen actualment amb hidrogen líquid, deuteri o neó, o amb barreges d’aquests; són necessàries, aleshores, instal·lacions criogèniques que produeixen i mantenen les baixes temperatures. Els laboratoris d’altes energies disposen de grans cambres criogèniques de bombolles (que contenen fins a 30 m 3 de líquid). Les traces són analitzades mitjançant ordinadors, que determinen les característiques de les partícules estudiades (massa, càrrega i moment lineal). La primera cambra de bombolles fou ideada per D.A.Glaser el 1952.