El pas d’una partícula carregada ionitza el gas alliberant-ne electrons, els quals, a conseqüència de l’elevat camp elèctric que hi ha al voltant dels fils, desencadenen una allau d’electrons; el resultat és la producció en el fil conductor més proper al lloc de pas de la partícula d’un impuls elèctric mesurable. L’apilament d’un seguit d’ordits fa possible la determinació de la trajectòria de la partícula. Aquest tipus de cambra, desenvolupada d’ençà del 1968, és usada en experiències que impliquen un gran flux de partícules, per la qual cosa requereix la utilització de circuits de lògica electrònica que fan possible la determinació i selecció ràpida dels esdeveniments interessants.
f
Física