Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H, o pel vector d'inducció magnètica B, anomenat també densitat de flux magnètic. En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic. Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant. En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp elèctric i magnètic són mútuament dependents. Una partícula amb càrrega elèctrica q i velocitat experimenta, en el si d’un camp electromagnètic, la força de Lorentz: F = q(E+v×B). L’evolució del camp magnètic és controlada per dues de les equacions de Maxwell que, en un medi homogeni i isòtrop, són rot H = j+∂D/∂t div B = 0, on j és la densitat de corrent elèctric, D el desplaçament elèctric, i entre H B hi ha la relació B = μH, on μ és la permeabilitat del medi.
m
Física
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.