Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l'espai espectador. L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen. L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc. En tot espai escènic poden ésser distingits l’espai escènic perceptiu, que dóna referències de tot allò que hom veu, sent o toca i que és guia indispensable per a tots els moviments i totes les manipulacions, i l’espai escènic conceptual que apareix quan el món psicològic dels participants va més enllà de l’abast dels sentits. De tota manera, la distinció entre ambdós espais —intrínsecament interrelacionats— és difícil d’establir, car l’espai conceptual penetra en el camp perceptiu, i la percepció espacial és plena d’interferències, hipòtesis, respostes i significats que deriven de l’espai conceptual. Qualsevol lloc és susceptible de transformar-se en espai teatral (teatre de carrer o una marxa organitzada de manifestants), i en aquests casos l’espai escènic i l’espectador conclouen en un espai teatral complet. La distribució de l’espai ha estat estretament lligada a l’evolució de l'escenografia.
m
Teatre