matriu

f
Matemàtiques

Disposició dels elements d’un cos K de la manera següent

.

Segons que el cos K sigui el dels nombres reals o el dels nombres complexos, hom parla de matriu real o de matriu complexa , respectivament. Cadascuna de les línies horitzontals de nombres és una fila de la matriu, i cada línia vertical de nombres n'és una columna . En l’exemple donat, la matriu A té files i columnes; hom diu que A és una matriu m × n . El conjunt de les matrius m ×és notat per M m X n ( K ). Una matriu pot ésser expressada també mitjançant el seu element genèric a i j , en la forma A =( a i j ). Aquí, és l' índex de fila i j és l' índex de columna . La fila formada pels elements a i ₁ ,..., a i n , és la i -èsima fila, i la columna formada pels elements a₁ j ,..., a m j , és la j -èsima columna. Els elements d’una fila formen un vector de l’espai vectorial K n , essent K el cos a què pertanyen; aquests vectors són anomenats vectors fila ; de manera anàloga, hom hom defineix els vectors columna , com a vectors de K m . El rang d’una matriu és la dimensió del subespai vectorial de K m generat pels vectors columna de la matriu, i és també la dimensió del subespai vectorial de K n generat pels vectors fila de la matriu. Quan la matriu només té una fila és una matriu fila , i quan només té una columna és una matriu columna . Quan té igual nombre de files que de columnes és una matriu quadrada . Una matriu quadrada de files i columnes és una matriu quadrada d’ordre m . El conjunt de matrius quadrades d’ordre és denotat per M m ( K ). En una matriu quadrada, els elements que tenen el valor de l’índex de fila igual al valor d’índex de columna, és a dir, els elements a i i , són anomenats elements diagonals formen la diagonal principal de la matriu. La suma dels elements diagonals d’una matriu quadrada A és la traça de la matriu, i és notada per Tr( A ). A tota matriu quadrada hom pot associar-li un determinant , anomenat determinant de la matriu . El conjunt M m X n ( K ) de les matrius m × n , dotat de les operacions suma de matrius, ( a i j )+( b i j )=( a i j + b i j ), i producte per un escalar de K , α( a i j )=(α a i j ), té estructura d’espai vectorial sobre K , i té dimensió mn . L’element neutre de la suma és la matriu nul·la , notada per 0. Si A és una matriu m × n i B és una matriu n × p , hom defineix el producte de les matrius A i B com la matriu C = AB , d’ordre m×p , l’element genèric de la qual és

El conjunt M m ( K ) de matrius quadrades d’ordre m , dotat de la suma de matrius i del producte de matrius, té estructura d’anell unitari, en què l’element neutre és la matriu unitat (o matriu identitat ), notada per I m ; si, a més a més, hom hi considera el producte per un escalar, M m ( K ) té estructura d’àlgebra sobre K . La importància de les matrius en la matemàtica prové del fet que tota aplicació lineal entre espais espais vectorials té associada una matriu, anomenada matriu de l’aplicació lineal . Si g és una aplicació lineal entre els espais vectorials E i F , i si B E ={ e i } i B F ={ f i } són bases de E F , respectivament, l’aplicació lineal g queda perfectament definida per la matriu M ( g ) en què la i -èsima columna és formada per les coordenades del vector g ( e i ) expressat en la base B F . En efecte, la imatge per g d’un vector de E és un vector de F l’expressió del qual en la base B F és donada per la matriu fila que resulta del producte de la matriu M ( g ) per la matriu columna formada per les coordenades de en la base B E . La simplificació de les matrius quadrades és assolida mitjançant els processos de diagonalització triangularització , o, en termes més generals, de reducció a formes canòniques. Aquests procediments consisteixen, essencialment, a resoldre l' equació característica de la matriu, que és l’equació p ( x )=0, on p ( x ) és el polinomi característic de la matriu quadrada, donat per p ( x )=det( xI - A ), on I és la matriu unitat del mateix ordre que la matriu A en qüestió. Les solucions de l’equació característica (és a dir, les arrels del polinomi característic) són els valors propis de la matriu, el conjunt dels quals formen l' espectre de la matriu.