membrana

f
Arquitectura

Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.

El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927. Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille (el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums). Eugène Freyssinet (mercat de Reims, 1928-29), Eduardo Torroja (paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935), Félix Candela (restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958), Pier Luigi Nervi (Palazzetto dello Sport, a Roma, 1956-57) i Frei Otto (pavellons olímpics de Munic, 1972).