peu de rata

gratapeus, maneta, pota de rata, ratapeus, Ramaria sp (nc)
m
Micologia

Peu de rata blanc

amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)

Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.

El peu de rata blanc (dit també coliflor, R. flava), de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles. Es troba en boscs, sobretot a muntanya. És mengívol un cop cuit.

El peu de rata groc (dit també coliflor, R. aurea), de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat. Creix en boscs. Cuit, és comestible.

El peu de rata rosat (R. botrytis) presenta carpòfors massissos (7-17 × 6-20 cm), de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàl·lid, vermell porpra pàl·lid als àpexs. La carn és blanca, friable, d’olor de fruita i sabor suau.

Peu de rata bord

Dave W (CC BY-SA 3.0)

El peu de rata bord (R. formosa), de 8 a 30 cm d’alçada, té el tronc gruixut i la carn fràgil, i és de color de carn o rosa ataronjat, amb les puntes de les branques groguenques. Es fa en boscs caducifolis, en grups. No és comestible, i la seva ingestió té efectes purgants nocius.