La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’A.L. Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció.
Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de J.B. Richter (1792), d’acord amb la qual els pesos de dos elements (o bé múltiples simples d’aquests pesos) que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells; la llei de les proporcions definides o constants, de J.L. Proust (1801), segons la qual dos o més elements que es combinen per formar un compost ho fan sempre en la mateixa proporció; la llei de les proporcions múltiples de J. Dalton (1803), que estableix que quan dos elements es combinen per formar més d’un compost, els pesos d’un dels elements que es combinen amb el mateix pes de l’altre estan en la relació de nombres enters simples; i la llei dels volums de combinació de J.L. Gay-Lussac (1808), d’acord amb la qual els volums de dos o més gasos que reaccionen entre ells o que es produeixen en una reacció química estan en la relació de nombres enters simples.