La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran. Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals. Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant. Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat. Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars, anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc on són situats. El rellotge de sol analemàtic disposa d’una escala de dates sobre la que cal situar diàriament el gnòmon indicador. Això ha fet que en aquest tipus de rellotge sigui la mateixa persona la qui assenyala l’hora amb la seva ombra. Malgrat que l’origen de la major part dels rellotges de sol es perd en el temps, hi ha alguns models de rellotge de sol que hom esmenta pel nom de l’inventor. Així, el de Foster-Lambert és un rellotge de sol analemàtic i el de Michnik té dos fils paral·lels al quadrant que es creuen perpendicularment a alçades diferents. La intersecció de les dues ombres assenyala l’hora. En el capítol dels rellotges de sol portàtils cal destacar el de llibret, el de pastor, el d'anell perforat, els de tarja o de frare caputxí, etc.
m
Tecnologia
Rellotge de sol
© Lluís Prats
Rellotge que indica l’hora a través de l’ombra produïda pel sol i una vareta anomenada gnòmon o estil sobre un quadrant on hi ha assenyalades les hores i, eventualment, el calendari zodiacal o mensual.