abandó

m

Dret civil

Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini, els quals es converteixen aleshores en res nullius i llur propietat pot ésser adquirida per qualsevol persona que la trobi i en prengui possessió (ocupació).

Cal distingir l’abandó de la pèrdua: mentre que l’abandó és realitzat amb intenció de perdre'n la propietat, la pèrdua és un acte involuntari pel qual hom no perd la propietat. Hom presumeix legalment si una cosa ha estat abandonada o perduda per les circumstàncies del moment, del lloc, de l’estat de la cosa, etc. En principi, l’abandó no és aplicable als béns immobles. L’abandó d’animals és configurat de diferents maneres segons que es tracti d’animals domèstics (inclosos els eixams d’abelles) o d’animals salvatges en captivitat (compresos els criats en deveses o vivers). En el primer cas, el propietari els pot perseguir i recuperar durant un cert termini, mentre que en el segon són considerats res nullius des que readquireixen espontàniament la llibertat o es passen al predi d’altri.