abandó de família

m
Dret penal

Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.

Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats. La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida; en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut (Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc); el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el delicte a la manca d’assistència econòmica i moral en un sentit més ampli, extensió que recollí també la legislació de l’Estat espanyol el 1942. Aquest tema havia estat debatut a la V Conferència Internacional per la Unificació del Dret Penal, celebrada a Madrid el 1933, la qual es pronuncià, malgrat l’oposició d’un bon nombre d’estats, per la protecció penal àmplia de tots els deures d’assistència moral, a més de les obligacions estrictament econòmiques.