i ablució | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ablució

substantiu femeníf
Religió
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
història de les religions hist rel
Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid, gairebé sempre aigua, basada en la creença que la neteja corporal i exterior aconsegueix la neteja espiritual i interior necessària per a tractar amb la divinitat.

És practicada a totes les religions orientals. Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica. A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat. L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual: el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc. Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració; segons el grau d’impuresa l’ablució és major o menor ; en cas de falta d’aigua, l’ablució, anomenada seca , pot fer-se amb sorra o pols. El baptisme cristià és una ablució inspirada, segons el Nou Testament, en la que impartia Joan Baptista al Jordà, però amb una virtut interna que li conferí Jesucrist.

Llegir més...