La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena (1815), però fou més teòrica que real. Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió (1861-65), es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud. A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista (fundada el 1865) estigué especialment lligada als republicans. Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico (1873). A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes (a partir del 1880), a causa de la resistència dels propietaris d’ingenis i d’altres sectors de la península Ibèrica que hi estaven lligats per interessos econòmics. La inclusió de l’abolicionisme en el programa dels insurrectes cubans contribuí a fer que els negres lluitessin a llur costat durant les guerres d’independència (esclavitud).
m
Història