És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència; pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc. L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari; en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en respon tant amb els béns que hereta com amb els seus propis, mentre que en l’acceptació a benefici d’inventari tan sols accepta el resultat favorable que hi hagi entre l’actiu i el passiu de l’herència (dret de deliberar); si l’herència és acceptada sense concretar sota quina modalitat, hom entén que és acceptada purament i simplement (excepcionalment, en dret aragonès hom entén, al contrari, que és acceptada a benefici d’inventari). Bé que l’acceptació d’una herència és voluntària, els creditors de l’hereu que rebutja l’herència poden demanar al jutge que els autoritzi a acceptar-la en nom de l’hereu, per tal de cobrar així llurs crèdits. Pels menors i pels incapacitats acceptarà l’herència qui en tingui la representació legal. Els organismes i entitats públics de l’Estat espanyol necessiten autorització del govern per a acceptar una herència.
f
Dret civil