actuació externa

f
Psicologia

En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.

Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva. Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals. És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out.