adiaforista

f
m
Cristianisme

Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora (‘coses indiferents’).

Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg (Saxònia), principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma. La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia. Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard (s XVII) entre els pietistes seguidors de Philipp Jakob Spener i August Hermann Francke, que jutjaven com a pecaminosos el ball i el teatre, entre altres, i els luterans ortodoxos, que els consideraven com a adiáphora i, conseqüentment, els permetien.