L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar. La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde. En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson. Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se. En evacuar l’aire líquid, acumulat a -140°C, i portar-lo a la pressió atmosfèrica, s’evapora parcialment i es refreda fins a -190°C, que és la temperatura d’ebullició. L’aparell de Linde fou perfeccionat per Claude (1906) fent que una part de l’aire comprimit s’expansioni produint treball (amb la qual cosa es refreda més, s’obté major producció i es recupera energia). La principal aplicació de l’aire líquid és l’obtenció d’oxigen (i subsidiàriament de gasos nobles i de nitrogen) per destil·lació fraccionada. A més, és utilitzat com a refrigerant.
m
Química