Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en: al·lucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals (acúfens) i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona; al·lucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant (visions místiques i estats d’èxtasi) o apassionada (visions eròtiques); les més simples (fotòpsies) són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig; en d’altres, més complexes, hom pot veure persones, objectes, paisatges; és molt freqüent en el delirium tremens la zoòpsia o visió d’animals, generalment petits i repugnants: al·lucinacions gustatòries i olfactòries amb sabors i olors estranys; al·lucinacions tàctils, que poden ésser passives (l’individu sent que el toquen) o actives (creu que toca objectes); al·lucinacions cenestèsiques i de l’esquema corporal dins les quals són agrupades les alteracions de despersonalització i de la consciència del jo (l’individu té un concepte fals del seu propi cos quant a volum, nombre de membres que posseeix, etc.) i, així mateix, les al·lucinacions relacionades amb les lleis de gravetat (sensació de volar, de flotar en l’espai); al·lucinacions cinestèsiques, que produeixen la impressió que els músculs es contreuen mentre hom roman immòbil; al·lucinacions associades, que se succeeixen en un ordre lògic; per exemple, una veu anuncia el corrent elèctric que a continuació hom experimentarà. Les al·lucinacions són l’element constitutiu de molts estats patològics de l’individu: apareixen en el curs d’un tumor cerebral, en els deliris crònics, en la demència precoç, en l’epilèpsia, en l’esquizofrènia, en la malenconia, en la paranoia, en la psicosi al·lucinatòria crònica, com a efecte secundari de determinats medicaments i de drogues al·lucinògenes, etc. Cal no confondre l’al·lucinació amb la il·lusió (simple falsificació de la percepció d’un objecte real) i amb la pareidolia (il·lusió amb un grau extraordinari de riquesa i de vivacitat).
f