Donà origen a dues grans zones orogèniques; l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà (Andes, Muntanyes Rocalloses) i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica; l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia: és la zona anomenada mesogea. En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que afectaren, en general, totes les serralades alpines, bé que les fases pertanyents a l’era secundària són més intenses a la zona peripacífica, mentre que les fases terciàries són més perceptibles a la zona mesogea. Hom acostuma d’agrupar les serralades alpines en tres categories: serralades geosinclinals, pròpies de la zona mesogea; serralades liminars, característiques de la zona peripacífica, i serralades intracontinentals o intracratòniques.
m
Geologia
Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat