alvernès

m
Lingüística i sociolingüística

Dialecte occità que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga llatins: capra > chabra, gal·lus > jau/jal .

Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada. El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants. Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc. Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica: per exemple paire, aiga, fau, pèira , es pronuncien en baix alvernès pere, iga, fo, p ira. Aquests diftongs són més ben mantinguts en alt alvernès, els parlars del qual són en conjunt més conservadors i més acostats al llenguadocià.