amenaça

f

Dret penal

Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal (a ell, a la seva família, persona, honra o propietat) sigui per tal d’aconseguir una determinada finalitat, sigui com a expressió de rancor o d’ira.

Segons a qui s’adreça l’amenaça (cap de l’estat, autoritats, etc), segons el mal anunciat, segons si hom ha assolit o no el propòsit perseguit, i segons el moment i la forma de la intimidació, la penalitat és més o menys severa. El dret antic qualificava aquest delicte en funció del mal delictiu comminat, i el considerava com una mena de temptativa imperfecta. El dret modern ha donat al delicte d’amenaces base substantiva, autònoma, i la majoria de legislacions sancionen aquest fet i varia tan solament la natura del bé jurídic que consideren vulnerat: la llibertat personal (Alemanya, Brasil), la seguretat pública (Bèlgica), la pau i l’honor de les persones (Dinamarca), la seguretat interior de l’estat i la llibertat i la segurestat individuals, així com la de certes persones i institucions (Espanya), les persones (França, Portugal), la llibertat moral (Itàlia), etc.