amissió

f

Història del dret

A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o drets, com a conseqüència d’actes o omissions de llur titular o posseïdor.

Era aplicable als feudataris i emfiteutes que mancaven a llurs obligacions amb el senyor o infringien pactes o convenis, als quals, com a penalitat, hom imposava el deixament forçós de la cosa feudal o emfitèutica, que era guanyada aleshores pel senyor. També era aplicada sobre les mercaderies de negociació prohibida, en profit del fisc reial, de la generalitat o del baró jurisdiccional. Hom emprava sovint el mot comís com a equivalent a amissió.