depressió anaclítica

adj

Conjunt de trastorns semblants als de la depressió de l’adult i que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després que ha tingut, almenys en els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella.

Si hom li restitueix la mare o si li troba un substitut acceptable, el trastorn desapareix ràpidament. Es caracteritza per la rigidesa facial, el retard en el desenvolupament i la tendència a contreure malalties intercurrents.