Els anells, anomenats també cicles, poden ésser formats per un nombre il·limitat d’àtoms (amb un mínim de 3). En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans. Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element (composts homicíclics) o de més d’un element (composts heterocíclics) i poden ésser situats tots en un mateix pla (cas dels composts orgànics aromàtics) o en plans diferents (cas, per exemple, del ciclohexà). Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i confereix propietats particulars a la molècula (cas, per exemple, del benzè); hom sol anomenar-lo nucli. Una mateixa molècula pot contenir diversos anells, els quals poden tenir, o no, un o diversos àtoms en comú. Quan dos anells tenen un sol àtom en comú, llur junció és anomenada espirànica; quan en tenen dos, els anells són anomenats condensats. La presència o absència d’anells permet de classificar les substàncies orgàniques en alifàtiques (en cadena oberta) i cícliques (amb almenys un anell en llur molècula). F. Diederich i el seu equip, de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, han sintetitzat un gran anell compost només per carboni. És el cicle[18]carboni, en el qual s’alternen enllaços senzills i triples.La formació d’un anell és anomenada ciclització.
m
Química