Els angles foren mencionats per primera vegada per Tàcit. A partir de la segona meitat del s V desembarcaren (juntament amb els seus veïns els saxons i els juts, de mínimes diferències racials i lingüístiques) a les costes orientals de Britània, en bandes cada vegada més nombroses . Iniciat l’assentament, la immigració continuà fins al final del s VII. Rebutjant o sotmetent els britans, s’establiren a la major part de l’actual Anglaterra, el nom de la qual deriva d’aquest poble. Al començament del s VII formaven els tres reialmes de Northúmbria (al nord del Humber i fins al sud l’Escòcia), Ànglia de l’Est (entre le Tàmesi i el Wash) i Mèrcia (entre els dos reialmes anteriors, Gal·les i el Tàmesi). Un altre grup restà a l’actual Alemanya i s’establí al districte anomenat Angeln, tocant al riu Unstrut; aquest grup deixà escrit al s IX el seu dret popular (Lex Anglorum).
f
m
Història