i colorants antraquinònics | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

colorants antraquinònics

substantiu masculím
pluralpl
Química
colorants col
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.

L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics. La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa. Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999. El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO. Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix, principalment, els hidroxiantraquinònics (hidroxils com auxocroms), els aminoantraquinònics (grup amina com auxocroms) i els hidroxiaminoantraquinònics (grups hidroxil i grups amina). Des del punt de vista de llurs propietats tintorials, es divideixen en antraquinònics a mordent, dispersos, àcids i de tina. Els colorants antraquinònics a mordent tenyeixen el cotó en presència d’un mordent, puix que contenen grups hidroxil o carboxil que poden combinar-se amb ions metàl·lics donant laques; el colorant es deposa a la fibra en forma de quelat. Un sol OH és insuficient per a obtenir colorants utilitzables i el grup comprèn dihidroxiantraquinones tals com l'alitzarina (l’única utilitzada directament en tintura), trihidroxiantraquinones tals com l'antragal·lol, la purpurina l'antrapurpurina polihidroxiantraquinones tals com la quinalitzarina. Hom fa entrar també en aquest grup colorants àcids cromatables (hidroxiaminoantraquinones sulfonades) tals com el Negre Mordent 13 (Negre Blau d’Alitzarina B). Els antraquinònics dispersos són sobretot colorants per a acetat de cel·lulosa, niló i polièsters. Contenen grups amina, però no són sulfonats i llur solubilitat aquosa és escassa. Són lliurats en forma de pólvores fines, fàcilment dispersables en aigua, i tenyeixen dissolent-se en la fibra. Un colorant important d’aquest grup és el Blau Dispers 26. Els antraquinònics àcids són hidroxiantraquinones i hidroxiaminoantraquinones sulfonades, solubles en aigua a causa de la presència dels grups sulfònics. Tenyeixen la llana en bany àcid, però són emprats també per a seda, niló, fusta i paper. El grup comprèn, entre altres, el Blau Àcid 25, el Blau Àcid 45 el Verd Àcid 25 (Verd d’Alitzarina Ciamina). Els antraquinònics de tina tenen les característiques generals dels colorants de tina; llurs leucoderivats són les corresponents hidroquinones, solubles en els àlcalis i fàcilment reoxidables. Molts d’ells són comercialitzats amb la marca Indanthren. El grup comprèn: acilaminoantraquinones, tals com el Vermell Indanthren 5GK (Vermell Algol 5G) i el Groc Indanthren GK (Groc de tina 3); antraquinonilamines, tals com el Vermell Indanthren G, i finalment, nombrosos colorants amb sistemes policíclics més complicats, tals com, per exemple, la flavantrona i sobretot la indantrona, un dels colorants per al cotó més importants. Els colorants antraquinònics comprenen, encara, colorants reactius (que contenen en llur molècula un grup que reacciona amb la fibra) i colorants per a solvents orgànics (emprats per a la coloració de vernissos, ceres, resines, plàstics, etc), que són en general aminoantraquinònics no sulfonats.

Col·laboració: 
AgB
Llegir més...