antropomorfisme

m
Religió

Tendència a atribuir a Déu característiques humanes.

Es dóna en un grau major o menor en totes les religions, en tant que les representacions que l’home fa de Déu són determinades sovint per la manera d’ésser pròpia del mateix home. És la forma pròpia de les religions politeistes i de les mitologies. Xenòfanes (s VI aC) havia ridiculitzat ja les contradiccions d’un antropomorfisme exagerat.