La relació entre l’aparença i l’ésser veritable o essència d’una cosa ha estat considerada un dels punts principals de la teoria del coneixement i ha donat lloc a diverses respostes: l’aparença oculta de l’ésser veritable de les coses (Parmènides i Plató); l’aparença és el punt de partida del coneixement de l’ésser veritable (Aristòtil); l’aparença és la cosa tal com és per a l’experiència humana, contraposada a la cosa tal com és en ella mateixa (Kant); l’aparença té una forma d’ésser diferent de la realitat, és a dir existeix, però no subsisteix (Bradley) (fenomen).
f
Filosofia