Al temple faraònic de Karnak (Egipte) se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes. A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles. Generalment el nom del primer ascendent (anomenat estirp, genearca o soca) figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts. Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada. Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació, dels quals hom deriva sengles branques damunt les quals posa els seus germans i germanes. D’altres vegades l’arbre té un sentit invertit; hom col·loca la persona interessada a l’arrel o al tronc i, per ordre ascendent, els noms del pare, avi, besavi, etc. Per a l’ingrés als ordes militars i de cavalleria i per a obtenir canongies i d’altres prebendes eclesiàstiques calia provar la noblesa i la puresa de la sang, fet que donà lloc a d’altres formes d’arbres genealògics. La més freqüent consistia a fer figurar el pretendent a l’arrel; més amunt, i separats per dues branques, el pare i la mare; de cadascun d’ells sortien dues branques on figuraven els avis, i així successivament. Seguint aquest sistema han aparegut l'arbre genealògic de costats (per a fer ascendències en sentit lateral d’esquerra a dreta), l'arbre genealògic semicircular de ventall i l'arbre genealògic circular divergent (per a fer descendències) o convergent (per a fer ascendències). Una major esquematització de l’arbre genealògic es troba a l'arbre genealògic lineal, representat correntment per trets lineals que relacionen les generacions. És el més comunament emprat per a fer descendències: de l’estirp del llinatge i dels seus primogènits successius, que formen la línia dita principal, primogènita o troncal, en surten línies secundàries iniciades pels altres fills. Els descendents primogènits d’aquests continuen llurs línies respectives, de les quals es deriven les branques, que són originades pels altres fills. Així mateix, de les branques es deriven les subbranques, i d’aquestes els brancons.
m
Heràldica
Art
Arbre genealògic circular convergent del darrer comte d’Urgell
© fototeca.cat
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.