arc visceral

m

Anatomia animal

Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.

En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies; entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial. En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules; el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular; els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats. En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la llengua, i a la cadena d’ossets de l’oïda mitjana; a més, l’arc hioide és relacionat amb l’articulació del crani per mitjà de les mandíbules; els quatre darrers arcs viscerals donen lloc a l’esquelet cartilaginós de la laringe i de la tràquea, i romanen lligats, per tant, a la funció respiràtoria.