Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’instal·laren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon mil·lenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC. El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim (Mitanni). La denominació d'ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea. El mot ārya, que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats. A part aquest fet, la similitud de les respectives llengües en l’etapa més antiga coneguda (avèstic i vèdic) confirma aquesta comunitat d’origen.
f
m
Història