armanyaguès
| armanyaguesa

f
m
Història

Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.

El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya (1404), que féu assassinar el seu rival el 1407. El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà (1410) la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol. Després de l’assassinat de Joan Sense Por (1419), el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí (Carles VII) d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França. El tractat d’Arràs (1435) entre el duc de Borgonya i Carles VII de França posà fi a la lluita entre armanyaguesos i borgonyons.