A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada (Església armènia). El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan, formà diverses entitats polítiques ( Armènia), les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia (Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient). L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra Mundial provocaren, d’una banda, l’extermini de gran part de la població armènia de Turquia, i de l’altra, la fugida i dispersió d’un gran nombre d’armenis. A la darreria de la dècada dels noranta, els armenis eren uns 6 milions, repartits entre l’estat d’Armènia, (3,5 milions, el 90% de la població), Geòrgia (370.000), l’Azerbaidjan (150.000, principalment a Nagorno-Karabakh), Rússia (360.000), l’Iran (300.000), els EUA (170.000), el Líban (230.000). Hi ha també armenis dispersos al Canadà, a l’Europa occidental, especialment a França i en estats de l’Orient Mitjà altres que els esmentats.
f
m
Història