i arts liberals | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

arts liberals

arts
substantiu femeníf
pluralpl
Educació
arts
ensenyament enseny
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (s V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).

A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals (anomenades també simplement arts) variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes. A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica (substituïda, més tard, per la lògica), filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts (considerades como a arts, les antigues arts liberals, excloses la gramàtica, i també la retòrica, però inclosa, en aquest cas, la filosofia). Al s XIII, en ésser estructurat l’ensenyament superior a tot Europa, l’ensenyament d’arts fou organitzat habitualment en una facultat d’arts (dita també de filosofia i arts o bé, simplement, de filosofia), considerada com a facultat menor ( facultat)), pas ordinari —o obligat— per a tenir accés a les facultats majors, o sigui les de dret civil, de dret canònic, de teologia o de medicina; a més de gramàtica, de dialèctica o lògica i de filosofia pròpiament dita, a les facultats d’arts eren ensenyades, entre altres disciplines, poesia i retòrica (origen de les futures facultats d’humanitats) i, des del Renaixement, matemàtiques (origen de les futures facultats de ciències), gramàtica hebrea i gramàtica grega. L’estudiant d’arts rebia, a la fi dels estudis (que duraven generalment dels 14 als 20 anys), previ un examen, el grau de batxiller en arts; un cop l’havia aconseguit, podia obtenir, després dels exàmens corresponents, el de llicenciat en arts i, a continuació, el de mestre en arts, imprescindible, generalment, per a dedicar-se a l’ensenyament o per a ingressar a les facultats majors; el grau intermedi de llicenciat en arts que era atorgat a París, no existia, en canvi, a Barcelona. Algunes vegades els estudis pròpiament de filosofia se seguien els darrers anys d’estudi, després d’obtenir el grau de batxiller en arts; aleshores la facultat d’arts es dividia entre artistes i filòsofs. Al s XIX, l’ensenyament de les arts quedà definitivament desplaçat en l’ensenyament mitjà pel batxillerat i en l’universitari pels de filosofia, de lletres i de ciències.

Col·laboració: 
NCJ / MxC
Llegir més...