artilleria

f

Militar

Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.

L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació (1671) a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat. Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria.